Martí Riera

Sóc en Martí, tenc 37 anys i resideixo en Fornells (Menorca).

Haig de dir que no sóc gran orador, així que disculpin la meva inexperiència.

Estic aquí per presentar un projecte, una il·lusió un gran repte. Ser el primer lesionat medul·lar a creuar nadant el canal de Menorca – Mallorca.

En el 2007 vaig tenir un accident que em va provocar una lesió medul·lar, la qual m’impedeix caminar i m’obliga a utilitzar cadira de rodes, com ja haureu vist.

El fet de tenir una lesió medul·lar és un canvi de vida bestial des del primer moment de la caiguda, el dia de l’accident jo estava caminant tranquil·lament i em vaig despertar en un hospital no sabia molt bé el que m’havia passat però vaig entendre que des d’aquest moment la meva vida faria un gran gir.

La gent quan et veu amb cadira de rodes de vegades et tracta diferent, et miren com amb llàstima.

En el meu pensar la discapacitat és un estat mental de la persona, no pots caminar com abans però ets la mateixa persona amb les manyagues somnis, pors i il·lusions. Si tu vols, ho desitges amb molta força i lluites per això. Pots arribar on vulguis.

La meva manera de pensar és simple: “No et queixis del que has perdut, accepta el que tens i lluita per aconseguir el que vols”.

Canvia el que no t’agradi i sobretot esforça’t al màxim per aconseguir els teus objectius, siguin petits o enormes, àdhuc que molta gent no els entengui. Si per a tu són importants i et fan sentir viu i feliç, ja val la pena.

Gaudeix de cada moment. Si el camí és dur, si sofreixes en l’intent. Més dolç serà la recompensa.

I sobretot has d’estar orgullós de la teva persona, perquè només tu et marques el teu destí.

Jo vaig començar arran del meu accident a practicar natació, abans sempre m’havia agradat el mar, sóc de família de pescadors encara que jo era l’ovella negra em marejava bastant en el vaixell.

Vaig començar nedant en piscina pocs metres diaris fins que es va convertir en un estat de vida en una passió la qual em porta fins aquí.

Vaig començar a competir en aigües obertes a Menorca fa uns 5 anys circuits de 800  m fins al més llarg 3200 m.

Després la cosa es va començar a allargar. Vaig sortir fora de Menorca a realitzar travesses de fins a 10 km.

S’ha de dir que jo sempre he competit en travessies normals, on els participants no tenen cap discapacitat quedant gairebé sempre en posicions bastant dignes. Se’m donava bé.

Fa 2 anys vaig conèixer a Toni Huguet el meu actual entrenador i la manera de nedar canvi per complet. Amb ell vaig començar a preparar maratons aquàtics de 25 km, i n’he fet dos.

En aquestes competicions és on de debò estic gaudint de la natació, de l’esforç i il·lusió que comporta preparar en esdeveniment d’aquestes característiques

Per preparar això no solament està la part física. També existeix una força no gaire coneguda que tan important o més en la preparació.

Per realitzar les travesses no utilitzo vestit de neoprè, i per això hem d’entrenar la hipotèrmia. El seu entrenament consisteix bàsicament a passar fred, molt de fred. És dur, però hi ha una frase que es repeteix cada dia. “Sofreix en els entrenaments per gaudir en la carrera”.

Ara estic començant la preparació per creuar el canal de Menorca, que són uns 40 km nadant.

Us haig donar les gràcies per escoltar la meva història i dir-vos que faré tot el possible per realitzar la travessa amb èxit. Si el cap funciona, els braços el segueixen, i la mar ens ho permet, amb paciència , serenitat i molta il·lusió i força, farem història.

Arribarem a Menorca!!!

Moltes gràcies per tot ens veiem en el mar….

Salutacions.

DSCF1749 (1)